Archivo de la categoría ‘Joan Margarit’

‘No llencis les cartes d’amor’, de Joan Margarit

Joan Margarit (Lleida, 1938), Premio Nacional de Poesía 2008, escribió en el prólogo de la antología poética ‘El primer frío’ Poesía (1975 – 1995):

Cada poema señala un hecho en mi vida, pero la intención al escribirlo va más allá. Su finalidad última es que haya alguien en algún lugar que, al leerlo, se dé cuenta de que también es él o ella quien ha puesto un montón de piedras en algún lugar elevado de su propia vida para señalar algún episodio interior.

Así lo siento yo al leer a Margarit. Especialmente este poema, uno de mis preferidos.

NO LLENCIS LES CARTES D’AMOR

Elles no t’abandonaran.

Passarà el temps, s’esborrarà el desig

-aquesta fletxa d’ombra-

i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,

s’ocultaran en un mirall dins teu.

Cauran els anys i avorriràs els llibres.

Davallaràs encara,

i perdràs, fins i tot, la poesia.

El soroll fred de la ciutat als vidres

anirà esdevenint l’única música,

i les cartes d’amor que hauràs guardat

la teva última literatura.

NO TIRES LAS CARTAS DE AMOR

Ellas no te abandonarán.

El tiempo pasará, se borrará el deseo

-esta flecha de sombra-

y los sensuales rostros, bellos e inteligentes,

se ocultarán en ti, al fondo de un espejo.

Caerán los años. Te cansarán los libros.

Descenderás aún más

e, incluso, perderás la poesía.

El ruido de ciudad en los cristales

acabará por ser tu única música,

y las cartas de amor que habrás guardado

serán tu última literatura.

Las cartas de amor como nuestra última literatura, una hermosísima imagen y una terrible verdad.

Poema seleccionado y comentado por Bob Pop.