Un blog sobre el (des)uso de la lengua en la política, los medios de comunicación, la publicidad, la calle...

Contacto

Puedes utilizar el siguiente formulario para ponerte en contacto con el autor.

(Obligatorio)
(Obligatorio)

2 comentarios · Escribe aquí tu comentario

  1. Dice ser PER JUSTÍCIA

    EN MEMÒRIA DE LA LAURA GIRÓ HUGUET !!

    SABEM QUE NO ET VAS MATAR, TI VAN EMPENYER !

    AQUEST ESCRIT NOMÉS CERCA LA RESTITUCIÓ DEL BON NOM D’UNA PERSONA QUE ES VA SENTIR BUIDA I ABANDONADA I QUE EN CAP CAS VA SER CULPABLE DE RES.

    Fa bastants anys la nostra estimada Laura va ser trobada morta al capdavall del penya-segat del cementiri de Synera, i malgrat la investigació policial -que va seguir els protocols establerts- mai es va profunditzar en la verdadera qüestió que va conduir a la mort d’una bona i preciosa noia en plena flor de la vida.
    Hom del seu entorn familiar i social sabia que la Laura havia quedat prenyada per amor, i que tant el pares d’ell com els d’ella van decidir la inconveniència d’un nouvingut per raons egoistes i d’àmbit econòmic i social, obligant-la a trencar la relació i a avortar sense valorar bé les conseqüències psicològiques que això comportaria.
    Lògicament la Laura va patir una greu frustració i va caure en una profunda depressió que va mal portar en silenci, soledat i incomprensió, suportant els constants retrets i esbroncades pel seu estat depressiu i de desànim que l’entorn més proper consideraven deixadesa, vagància i ressentiment per haver-la obligat a perdre el seu fill i deixar al noi estimat.

    Un dia, la bona Carme (mare de la Laura) se la va trobar pujada a la finestra de la cuina (un segon pis si no estem errats) i va dir-li: «Des d’aquí no et mataràs».
    Llegit així podria semblar que la Carme li volia mal, però no. El problema va ser que la seva mare no era verdaderament conscient de la crisi que la Laura patia i estava convençuda de què només els volia martiritzar per haver-la fet avortar i trencar amb el pare del qui hagués estat el fill de tots dos.
    Tot plegat venia de què dies enrere de l’incident de la finestra, els pares de la Laura havien demanat a la tieta Maria (germana de la mare) que hi tingués una xerrada per mirar d’esbrinar si de veritat tenia una crisi o feia comèdia.
    La tieta Maria va resoldre que feia comèdia i que els estava prenent el pèl. Que passar-se hores i hores estirades al sofà o al llit sense fer res durant el dia i per contra tornar a casa a les tantes de la matinada l’endemà era només un acte de rebel•lia per fer-los sentir malament i culpables, exagerant molt la mica de crisi que segons la tieta Maria podia tenir.
    Per això els pares de la Laura i l’entorn familiar més proper, lluny d’ajudar-la cada cop la van anar pressionant més i més, tractant-la de vaga i fins i tot acusant-la de puta per les circumstàncies passades i els horaris en què sovint tornava a casa, convençuts de què les conclusions de la tieta Maria eren correctes i coincidien segons ells exactament amb el que estava passant.
    No és menys cert que els pares ho van passar molt malament amb el comportament de la Laura des que la van obligar avortar, però lluny d’acotxar-la i consolar-la per la buidor del avortament, van fer cas a la tieta Maria sense tenir coneixement de què entre elles dues (Laura i tieta Maria) no hi havia la mateixa bona relació que l’haguda en el passat.
    Fins i tot és possible que la Laura i la tieta Maria no arribessin a parlar de res, i que aquesta última aprofités l’ocasió per deixar malament a la Laura que com més endavant expliquem coneixia fets molt compromesos de la tieta Maria.

    El resultat ja és ben sabut i no cal ser gaire llest per adonar-se del greu patiment, frustració, desesperació, sentiment de buidor i d’abandonament que devia tenir la nostra estimada Laura abans de decidir posar fi a la seva vida, probablement sense comprendre el perquè de la incomprensió dels seus pares que sempre se n’havien cuidat el millor que van saber.

    Amb tot, vam volgué esbrinar perquè la tieta Maria va donar una informació errònia als pares de Laura i al seu entorn, i cal dir que si els Mossos no haguessin tancat la investigació tan aviat haurien descobert coses molt importants que ara sabem i no s’hauria embrutat el bon nom de la Laura.
    Massa sovint s’atribueixen a suïcidis moltes morts que no ho són, i que en tot cas no són responsabilitat de l’únic que no es pot defensar. Això sí, és el més fàcil i el menys dolorós pels que queden.
    No és just, però, pel que ens deixa, i s’havia de dir !

    Els tiets de la Laura i germans del pare (el Francesc i el Jordi i també la dona d’el Francesc) sabien que la tieta Maria havia parlat amb la Laura i que aquesta assegurava que tot plegat eren revacaneries i venjances que la Laura feia contra els seus pares per haver-la fet avortar i trencar la relació amb el pare del fill que duia al seu ventre, i que la tieta Maria afirmava que la Laura exagerava per fer-los patir amb accions molestes i amenaces de suïcidi. Els tiets no es va atrevir a jutjar la situació ni aconsellar en un sentit o altre i van respectar la decisió dels pares de no investigar més.
    Els avis materns i paterns (en Jordi i la Maria Rosa, i en Francesc i la Carmina) van creure també les paraules de la tieta i tractaven a la Laura més coma a una adolescent rebel i gandula (malgrat havia passat l’edat de l’adolescència feia anys), que no pas com a una dona que ha perdut un fill i pateix una depressió post avortament (en aquest cas incrementada pel fet que va ser un avortament forçat)
    L’exmarit de la tieta Maria (el Mauro) ens va explicar que es va assabentar dels fets perquè el van trucar des de la feina de la tieta Maria per explicar-li el que havia succeït, doncs feia molts mesos que s’havia separat de la tieta Maria i ell estava centrat amb cuidar dels seus fills dels qui la Justícia li havia concedit la plena custodia per abandonament de la llar per part de la mare (la tieta Maria), quelcom del que li vam demanar si en tenia proves i que dies després ens va demostrar amb una sentència judicial ferma en la qual la seva ex dona havia estat condemnada penalment per abandonament de la llar i per l’impagament de les pensions d’aliments pels fills.
    A més la tieta Maria havia allunyat al Mauro de l’entorn familiar dels tiets i dels avis perquè el Mauro no els expliqués les veritables raons de la seva separació, que segons ens explica es va produir al descobrir ell que la seva ex dona portava d’amagat una doble vida i tenia relacions amb altres homes propers a l’entorn de la parella.
    Vam demanar-li si ens podia proporcionar noms i proves d’aquests fets, doncs teníem motius per sospitar que el que ens explicava el Mauro era veritat per raons que més endavant expliquem. Ell però, si va mostrar molt reticent doncs només volia oblidar tot el dolor que això va provocar en la que hom considerava una família feliç i exemplar.
    Finalment va accedir i al cap d’uns dies ens va dir que d’entre d’altres que havia esbrinat però que no en tenia proves fefaents i per tant no en podia parlar, ens mostrava un parell d’exemples. El més contundent i desencadenant de la seva ruptura era la relació que la tieta Maria havia mantingut amb el monitor d’esports de l’escola Pere Verges on estudiaven els seus fills i que és a prop d’Alella on la família vivia.
    Aquest monitor és un poca vergonya de nom Ignasi -segons les paraules d’el Mauro- que coneixien des que era molt jovenet i venia a comprar a la botiga d’esports que tenia el Mauro al centre de Badalona. Ens va mostrar moltes proves i fotografies dels fets on quedava totalment evidenciat la doble vida de la tieta Maria que aprofitava l’excusa de portar els fills a l’escola per mantenir trobades amb aquest monitor quan ja havien marxat tots els pares i mares que deixaven els seus fills a la porta de l’escola. Poca estona després el monitor sortia de l’escola, agafava el seu cotxe i es trobaven en un punt determinat de la urbanització Mas Ram on és ubicat el Centre, no sense abans haver fet tots dos diverses maniobres de distracció per diferents carrers amb els seus respectius vehicles. La resta queda també evidenciada en les fotografies i no cal explicar-la.
    El Mauro també va explicar-nos l’afer de la tieta Maria amb un molt amic d’ell amb qui feien trial i anaven a esquiar plegats amb les respectives parelles -el Víctor- (sent la pròpia parella de l’amic -la Irene- qui li va explicar els fets al Mauro un dia que casualment es van trobar al Jutjat de Mataró, -en aquest cas segons el Mauro aporta la prova que en si és el testimoni de la parella del Víctor, la Irene, que lògicament hi havia trencat).
    Va dir-nos que tenia moltes més coses que podia explicar i demostrar, algunes de molt greus relacionades amb el mal que la tieta Maria havia fet als seus propis fills després que la Justícia adjudiqués la custòdia al Mauro, però que el tema de la seva exdona era quelcom que volia oblidar i afirmà que en tot cas ho ampliaria en seu judicial si tot plegat acabava al jutjat.

    Així doncs amb aquest distanciament forçat per la tieta Maria per tal que la família no conegués la doble vida que aquesta portava, ni el Mauro ni els seus dos fills estaven al corrent de totes aquestes desventures que succeïen a casa dels tiets Joan i Carme i de les nebodes Laura, Gina i Mariona (aquestes dues últimes molt petites en relació a la Laura) i a les que tampoc veien des de feia molts mesos.
    Malgrat tot el Mauro ens explica que el fatídic dia va anar a cercar la tieta Maria a la seva feina, ja que segons els responsables del Centre on ella treballava aleshores com a ajudant de A.T.S, la tieta Maria havia patit una crisi d’ansietat i va demanar-los-hi que truquessin al seu exmarit.
    Durant els dies posteriors el Mauro explica que va ajudar la família de la Laura en allò que li van demanar i que durant aquest temps es va anar assabentant de tot.
    El va sorprendre molt que durant la investigació policial la tieta Maria fes aparèixer un paper en el què segons ella es podia deduir pel que hi havia escrit que la Laura havia tractat amb quelcom relacionat amb la bruixeria.
    Això podia donar explicació a un suïcidi per inducció i allunyava qualsevol sospita en vers a la seva mala actuació.
    El Mauro reconeix que en aquell moment no va pensar res i li va seguir el joc a la tieta Maria amb el tema del paper i la bruixeria, tot intentant cercar una explicació lògica als fets.
    Reconeix també que no va ser fins que nosaltres li vam preguntar si ell havia sospitat mai de què la tieta Maria i el pare de la Laura haguessin tingut un rollo, que començar a sospitar que el paper i la presumpte bruixeria no va ser més que una cortina de fum de la tieta Maria.
    A la nostra pregunta el Mauro va contestar que no, que el Joan (el pare de la Laura) sempre havia estat molt bon amic i el tenia com a un germà gran i li tenia molta estimació i tota la confiança. Només li retreu que testifiqués falsament en el judici de separació i en favor de la tieta Maria, quelcom que assegura que en el seu moment el va sorprendre molt.

    De seguida però, va anar recordant coses i va destacar que en Joan s’oferia per fer massatges a l’esquena de la tieta Maria quan després de dinar tots plegats a casa d’uns o dels altres sovint ella se’n queixava i li ho demanava al Joan davant del Mauro i de la Carme amb tota naturalitat i tot dient-li que ell hi feia tan bé.
    El cert és que -segons el Mauro- la tieta Maria i el pare de la Laura es passaven més d’una hora i potser fins i tot dues (no se’en recorda exactament perquè no s’hi fixava gaire) tancats tots dos en una habitació mentre el Mauro i la Carme s’estaven al menjador recollint la taula, prenent café i gaudint de veure jugar o mirar alguna pel•lícula per nens amb les cosinetes (les tres filles del Joan i la Carme) i els cosinets (els dos fills del Mauro i la tieta Maria).
    Res és casual en aquesta vida i cal dir aquí que una amiga de la Laura -de la que respectarem l’anonimat al qual ens hi vam comprometre sempre que no ens ho demanés un jutge- ens va explicar que la Laura no podia suportar la seva tieta Maria des que un dia la va veure al llit amb el seu pare, però que ells dos -ocupats com estaven- creia que no se’n van adonar.

    Tornant al Mauro ens explica que anys més tard, quan la Laura ja era gran i tenia problemes de comunicació amb els pares, anava a casa dels tiets Mauro i Maria, perquè en Joan sempre li deia a la seva filla que si tenia dubtes parlés amb el tiet Mauro que de ben segur l’aconsellaria bé.
    El Mauro recorda que la Laura gairebé no volia parlar amb la tieta Maria i que quan aquesta s’acostava deixava de parlar dels problemes que tenia en relació als estudis, amb els seus pares, etc. i es posava a parlar d’esquís per dissimular, doncs aquest era el negoci que tenia aleshores el Mauro.
    Ell no sospitava que hi hagués aquest rancor de la Laura contra la tieta, i ens va dir que li semblava que la Laura només tenia confiança en ell (pels bons consells que li donava), i en la tieta no hi confiava tant perquè només li repetia el que li sentia dir al Mauro.
    Mai va pensar però el Mauro que la Laura patia en silenci el que havia vist i sabia que continuava passant.
    La seva amiga ens va dir també que la Laura havia decidit acabar amb aquesta merda (paraules textuals) i que parlaria amb la seva tieta per posar-hi fi i amenaçar-la de què ho explicaria a sa mare si no ho acabaven.

    Heus aquí les preses d’el Joan perquè es tanqués el cas i l’interés de la tieta Maria en desviar l’atenció en fets esotèrics d’impossible comprovació, propiciant entre tots dos l’arxivament del cas i condemnant a la Laura primer a la mort i després a la taca del suïcidi.

    Serveixi aquest escrit per netejar el bon nom de la nostra estimada LAURA GIRÓ HUGUET que no es va matar si no que la van empènyer a la mort.

    SISPLAU, REENVIEU AQUEST ESCRIT ALS VOSTRES CONTACTES PER TAL QUE TOTHOM TINGUI CONEIXEMENT D’AQUESTS FETS I ES RESTITUEIXI EL BON NOM DE LA LAURA SENSE MÉS DEMORA.

    ELLA NO S’HA POGUT DEFENSAR I CAL QUE HOM EN TINGUI EL RECORD QUE ES MEREIX.

    QUELCOM AIXÍ ENS POT PASSAR A TOTS, ALS NOSTRES FILLS, AL NOSTRES ÉSSERES ESTIMATS, I EN CAP CAS VOLDRÍEM QUE EL SEU NOM ESTIGUÉS INJUSTAMENT TACAT PER SEMPRE.

    FEM-HO TAMBÉ PER LA LAURA !

    REENVIEU AQUEST ESCRIT A TOTHOM QUE CONEGUEU, QUE HOM CONEGUI LA VERITAT I SÀPIGUEN QUE NO VA SER LA LAURA QUI VA FER MALBÉ LA VIDA DE MOLTA GENT, SI NO QUE VAN SER ALGUNS ALTRES ELS QUE VAN DESTROSSAR LA SEVA VIDA I DE RETRUC LA DE MOLTES MÉS PERSONES QUE ENS L’ESTIMÀVEM.

    LA LAURA VA SER LA VÍCTIMA FEM JUSTÍCIA I QUE ES CONEGUI !

    (per discreció posem una direcció i telèfon incorrectes)

    02 marzo 2017 | 12:10

  2. Dice ser ROSA LOPEZ SERRANO

    es pot saber què són aquestes bajanades? com podeu escriure això sense parlar primer amb les persones esmentades? per què no es dóna a conèixer amb el seu nom real el tal Mauro? per què et fa por, Maurici Gerard Berenguer Batlle o Mauri Berenguer Batlle? què trist….

    30 marzo 2017 | 13:37

Escribe aquí tu comentario





    Normas para comentar en 20minutos.es

    • Antes de enviar su comentario lee atentamente las normas para comentar en 20minutos.es.
    • Esta es la opinión de los internautas, no la de 20minutos.es.
    • No está permitido verter comentarios contrarios a las leyes españolas o injuriantes.
    • Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
    • Por favor, céntrate en el tema.
    • Algunos blogs tienen moderación previa, ten paciencia si no ves tu comentario.

    Información sobre el tratamiento de sus datos personales

    En cumplimiento de lo dispuesto en el Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo de 27 de abril de 2016 relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos, y Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales le informamos que los datos de carácter personal que nos facilite en este formulario de contacto serán tratados de forma confidencial y quedarán incorporados a la correspondiente actividad de tratamiento titularidad de 20 MINUTOS EDITORA, S.L, con la única finalidad de gestionar los comentarios aportados al blog por Ud. Asimismo, de prestar su consentimiento le enviaremos comunicaciones comerciales electrónicas de productos y servicios propios o de terceros.

    No está permitido escribir comentarios por menores de 14 años. Si detectamos el envío de comentario de un usuario menor de esta edad será suprimido, así como sus datos personales.

    Algunos datos personales pueden ser objeto de tratamiento a través de la instalación de cookies y de tecnologías de tracking, así como a través de su acceso a esta web desde sus canales en redes sociales. Le rogamos consulte para una más detallada información nuestra Política de Privacidad y nuestra Política de Cookies.

    Los datos personales se conservarán indefinidamente hasta que solicite su supresión.

    Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, supresión y portabilidad de sus datos, de limitación y oposición a su tratamiento, así como a no ser objeto de decisiones basadas únicamente en el tratamiento automatizado de sus datos, cuando procedan, ante el responsable citado en la dirección dpo@henneo.com

    Le informamos igualmente que puede presentar una reclamación ante la Agencia Española de Protección de Datos, si no está satisfecho con en el ejercicio de sus derechos.